DESABUDA

DESABUDA

Que decebuda vaig quedar ahir divendres amb l’activitat d’aiguaguim al Sorrall.

Semblava prou eficient el divendres passat, però aquest...

Com si fóssim monos/nes, tota l’estona anant saltant i fent moviments que se suposava que eren abdominals i que d’aquesta acció no en tenien res de res a l’aigua.

La música; baixa, la monitora cridant com una tiple que fins i tots moltes paraules eren confoses en una munió de xiscles indefinits.

La definició del què es tenia de fer era tant confusa que va crear confusió en mi i que la noia va aprofitar per censurar-me al davant de tothom. En fi, un reguitzell d’esdeveniments desagradables amb l’afegiment del fet del malentès, que aquesta rígida, dictadora, i poc flexible monitora, va provocar-li amb la meva critica de la seva classe, més que mal entès, prepotència per no acceptar allò que no és adient per una activitat aquàtica, i sembla ser que l’única solució que em pot donar la poc cognitiva noia, és la mateixa que fa pocs dies, em va donar una altra monitora amb la mateixa supèrbia: “Que me’n vagi”. Bona pedagogia, si jo ho és fet així, no hauria subsistit ni dos dies a Quatre Camins i, hi vaig durar 19 anys.

Bé, de moment he trobat un petit pedaç a la solució momentània i és que tindré de pagar-me a part unes classes d’aeròbic en un altre gimnàs.

Ja que d’aiguaguim res de res, ni l’una ni l’altra, i no és que sigui fanatisme, però ara ma n’adono de la extraordinària vàlua – i sembla ser insubstituïble- de la Grana que ens ha deixat per no acceptar les condicions que li han ofert el Centre, i és clar, a qualsevol preu, la qualitat baixa.

Adela Filbà

Mataró 12 d’octubre 2013